Aquí cuelgo el primero de ellos, aunque está en catalán (si tengo tiempo lo traduzco al castellano).
_________________________________
Diuen
que hi havia un nen que es deia PEPITO , que vivía amb el seu pare i la seva
mare a una petita caseta. La familia era molt pobre i gaire bé no tenien ni per
menjar.
Un
dia en Pepito, mentres feia un passeig pels voltants del poble, va trovar-se un
pèsol. El va agafar i li portà al seu pare.
- Mira pare, m’he trobat un pèsol.
- Molt bé Pepito, doncs planta´l a l’hort, a veure
si d’aquí uns dies comença a crèixer la planta del pèsol i en surten molts per
poder menjar-nos-els- Va dir el pare
En
Pepito molt content amb la seva troballa, va plantar el pèsol de seguida a
l’hort vuit.
A
l’endemà, en Pepito se’n va anar a mirar com estaba el pèsol, i es va trovar
amb la sorpresa que havia crescut una planta enorme, tan i tan gran, que arriba
fins al cel i es perdia entre els núvols.
En
Pepito va decidir pujar per damunt les branques de la planta. Estava molt i
molt cansat mentres ja portava una bona escal.lant, quan per fi, va arribar al
final de la planta. Va mirar aball i es marejava i tot de lo alt que havia
pujat.
- - Però si estic a l’alçada dels núvols- Va dir en
Pepito
En
Pepito va començar a saltar per damunt dels núvols. Guau, eran super flonjosos,
suaus i tovets.
De
cop i sobte, en Pepito va trovar-se al davant d’un enorme Castell fet de
núvols. Era precios. Tot blanquet. I va entrar i es va quedar bocabadat de
veure que tot lo que hi havia adintre estaba fet de núvols: la taula, les
cadires, el sofà, la tele 3D,…. Tot tot tot.
- - Qui ets tú?
En
Pepito es va quedar sorprès, algú darrera seu li havia fet la pregunta. Es va
girar poquet a poquet, i va trovar-se amb el rei d’aquell Castell, (ho va saber
per la corona que duia al cap). I sabeu qui era el rei d’aquell Castell de
núvols? Doncs no era un altre que el Sr. Sol.
- - Jo soc en Pepito. Vinc d’una casa d’allà abaix.
He plantat un pèsol i la seva planta m’ha portat fins aquí- Va explicar-li en
Pepito al Sr. Rei el Sol.
- - Deixa’l tranquil. Ara es el nostre convidat- Va
serntir que deia una veu molt dolça.
Guau,
era la Sra. Reina. I sabeu qui era la Reina d’aquell Castell??? La LLuna. Molt
bé.
El
Sol i la Lluna van convidar a dinar a en Pepito. La taula estaba plena de tot
tipus de menjar, i en Pepito va aprofitar per inflar bé la panxa perque portava
molts dies sense menjar. Llavors li va entrar molta son, i la LLuna el va
acompañar a l’habitació de convidats on hi havia un comodíssim llit de núvol.
En Pepito va fer la mijor mig diada de la seva vida.
Uns
sorellets i rialletes van despertar a en Pepito. Va obrir els ulls, i allà
estaven jugant amb pilotes les filletes del Sr. Sol i la Sra. LLuna. I sabeu
qui eren les filletes del Sol i la LLuna??? Es clar, les Estrelles. I eren
totes, la Estrella de Polar, la Estrella de Sant Joan, la Estrelleta Lulu (un
altre dia un explicaré el conte de la estrelleta Lulu). En Pepito i va jugar
força estona amb les estrelletes.
Però aleshores va pensar que havia de ser
molt tard, i que els seus pares estarien amoïnats per ell. Així que va decidir
marxar cap a casa.
Va acomiadar-se de les Estrelletes, del Rei Sol i la Reina
LLuna una mica tristot. I llavors la Lluna li va preguntar:
-
- - Què et passa Pepito?
- - Doncs que la meva familia es molt pobre i no
tenim ni per menjar, i jo he menjat molt aquí i els meus pares no tindràn res
per dinar avui.
- - No et preocupis Pepito, a partir d’ara, la teva
familia està convidada al nostre Castell per esmorçar, per dinar i per sopar.
En
Pepito va marxar super content per explicar-li la historia als seus pares, que
al principi no se la van creure. Però quan van pujar per la planta del pèsol i
van veure el Castell, van saber que mai més passarien gana. I van ser molt
feliços per sempre més.
I catacric-catacrac, aquest conte s’ha acabat.
Gran imaginación!!!!
ResponderEliminar